Benvolgut company Primer Secretari.
Com ja saps, els ciutadans d´aquest país
estem cansats, gairabé exhausts…
Sempre he agraït les comunicacions que el
nostre partit fa arribar a la militància. Però potser és moment de “factum non
verba”…
Quan utilitzem expressions com “traslladar
propostes”, “donar suport”,”per unanimitat”, “necessitat de participació”,
etc,etc. Realment no estem responent a la realitat que com a partit progressista
ens demana la societat a la que crec, representem.
Defensar els drets socials és objectivament
el que ens pertoca, però potser hauríem de procurar als nostres votants i a la
ciutadania en general, una estructura “real” que legitimi les seves aspiracions
i demandes.
Tan sol sóc un militant, un “activista” pot ser
de perfil baix, però visc el dia a dia de forma amplia i realista…
Ets l´alcalde d´una població molt important
de Catalunya. La seva història social i econòmica ha tingut i té molt de pes.
Tanmateix això em fa pensar que disposes, pot ser més que d´altres companys del
PSC, d´una percepció més qualificada. Si us plau, aprofita-ho.
En la política actual, els càrrecs electes
semblen haver perdut la visió de la societat que suposadament gestionen i diuen
protegir. La ciutadania pensa que prioritzen els seus interessos als dels seus
votants. La derivada és la malfiança. Sembla estar trencat el “contracte
social”.
Em sap greu dir-ho, però els nostres càrrecs
electes semblen (als ulls de les bases) autentificar-se de portes endins. Molts
ciutadans pensen que els nostres polítics fan o diuen coses que afavoreixen la
seva imatge dins del partit.., sense trascendència social.
El Partit, el nostre Partit, sembla tenir
ment pròpia, es massa prudent, poc inclinat a prendre decisions, lent davant de
les necessitats dels “governats”. El paper de lideratge sembla abocar-se a
l´estructura, la política real deixa d´existir…
Podría dir-se que les causes d´interès comú
estan desprestigiades, els suposats líders s´han encarregat d´arribar fins a aquest
punt.
L´opinió generalitzada de la ciutadania és que
els socialistes no practiquem el que prediquem. Hem deixat de ser percebuts com
a referents, com a líders que comparteixen riscos i sacrificis “els socialistes només miren pels seus
interessos”.
Hem lluitat durant molts anys per aconseguir
estructures de govern democràtiques. Ara, correm el risc de que davant de la
nostra aparent incapacitat de gestionar la realitat, apareguin d´altres opcions
que mitjançant símbols i lemes aglutinin a la massa social.
Mirar a d´altre banda no és fer política, mirar
a una altre banda no és governar. Mirar a una altre banda es provocar que
vingui algú i faci allò que nosaltres no hem volgut fer.
Com a militant estic i estaré a disposició
d´una ideología que considero propia per tradició i convenciment. Però voldría
comunicar-te que tanmateix milito en un Partit però no pertanyo a ell.
L´objetivitat i la veritat ens fa forts…
Com deia un insigne company, el bon polític “dice lo que piensa y hace todo lo que dice”…
Vull desitjar-te tota la sort. Conte amb mí.
Josep Andreu García Cuestas
Militant de Base
No hay comentarios:
Publicar un comentario